«Que no vinguin!» no és una resposta

La UE continua lluny de donar una resposta mínimament digna a la crisi migratòria. El darrer revés ha estat aquesta mateixa setmana: la proposta d’acord amb Turquia per al retorn de tots els nous migrants irregulars que han aconseguit arribar a Grècia. Encara no ens havíem recuperat de l’estupor causat per les paraules del president del Consell Europeu, Donald Tusk, la setmana passada, quan arriba aquesta decisió inaudita dels caps d’Estat o Govern de la UE. Per enèsima vegada tornem a estar davant una greu vulneració dels DD HH i del marc legal europeu en matèria de refugiats.

El passat 3 de març, durant la seva gira per la denominada ruta balcànica, Donald Tusk apel·lava als “potencials migrants econòmics il·legals, d’on sigui que procedeixin, que no vinguin a Europa, que no creguin en els traficants i no posin en perill les seves vides i els seus diners, perquè tot serà en va”. Podríem considerar la declaració simplement d’ingènua, si no vingués d’un alt càrrec de la UE i per tant, fos impròpia de la reacció que correspondria a un governant.

«Que no vinguin!», no és una resposta. La ridícula demanda del president del Consell Europeu sembla no tenir en compte que la majoria d’aquestes persones tampoc no voldrien haver d’abandonar casa seva a causa de la violència i arriscar la vida en camins, fronteres i travessies marítimes insegures. Però continuaran venint per molt que Donald Tusk els demani que no ho facin.

Està clar que el missatge del president del Consell Europeu no era només per als migrants, sinó també, i sobretot, per als europeus. I aquesta setmana ho hem confirmat. Grècia ja no serà un país de trànsit i tots els estats membres hauran d’aplicar plenament les regles de l’espai Schengen, és a dir segellar encara més les fronteres externes de la UE.

Que no entrin! Abans d’omplir Europa de panxes afamades és millor que no vinguin, que es morin a l’Àfrica o a l’Àsia. Però que es morin ben lluny i no ho facin a la porta de casa. Aquesta és la grotesca veritat que amaguen les paraules de Dusk.

Desgraciadament fa temps que ens hem hagut d’acostumar a l’omissió d’auxili per part dels nostres governants, però de cap manera ens cansarem de reivindicar un canvi de polítiques migratòries, d’estrangeria i asil. No deixarem d’apel·lar nosaltres també a la seva sensibilitat i responsabilitat en l’articulació de respostes reals a aquesta crisi humanitària que no es solucionarà amb més murs o més controls. Les despeses econòmiques que tant els preocupen seguiran sent molt elevades i no oferiran solucions.

Des de la UCFR, des de Stop Mare Mortum, des de moltes organitzacions que vetllen pels DD HH, la ciutadania continuarem reclamant VIES SEGURES, perquè aquest acord entre la UE i Turquia no només no les garanteix sinó que suposa un salt enrere.

Ho ha denunciat també Amnistia Internacional tot posant en dubte que Turquia compleixi amb els criteris “d’un país segur” per acollir refugiats. L’organització ha documentat detencions i expulsions il·legítimes de refugiats i sol·licitants d’asil des de l’acord inicial del Pla d’Acció Conjunt UE-Turquia (octubre de 2015) i continua rebent informes de devolucions forçades de refugiats de Turquia a Síria.

I és que amb tres milions de refugiats, Turquia és ja el país que més refugiats acull i molts viuen en condicions desesperades.

També l’alt comissionat de l'ONU pels refugiats (ACNUR) Phillipo Grandi s’ha mostrat preocupat per la devolució sense garanties de protecció necessàries i per la vulneració de la Convenció de Ginebra que estableix l’examen individualitzat, en cada cas de petició d’asil.

És per tot plegat que tornem a reclamar als governs europeus que emprenguin accions immediates i concretes per augmentar les places d’assentament i proporcionin vies legals i segures per als migrants, sense condicionar les admissions a cap acord de bloqueig o de devolució sense garanties de protecció humanitària.

Per acabar, en aquesta setmana que ha estat marcada per la commemoració del Dia Internacional de la Dona, volem posar l’accent en les dones i infants que conformen el col·lectiu més vulnerable entre la població desplaçada. Segons l’ACNUR des de principis de 2016 representen el 55% de les persones que arriben a Grècia per buscar asil a Europa. El seu viatge és encara més insegur.

Dones, noies i nenes, es veuen amenaçades per una violència específica que és de gènere. Al patiment i les dures condicions de la travessa han de sumar la manca d’intimitat i seguretat que les exposa a l’assatjament sexual, les agressions físiques, l’explotació en les diferents etapes del viatge... Organitzacions com Amnistia Internacional documenten denúncies concretes d’abusos comesos per traficants, personal de seguretat, altres refugiats... I evidencien les pressions que han de sofrir per garantir no només la seva manutenció o seguretat, sinó potser també les de la resta de la família que l’acompanya.

No oblidem tampoc les dones que viatgen soles, és a dir sense cap acompanyant i sense cap suport afectiu; ni oblidem les migrants que són captades amb fins d’explotació sexual -el negoci il·lícit més lucratiu del món després del tràfic de drogues i armes.

A totes elles les fem avui presents en aquesta concentració, perquè la seva dignitat violentada és també la nostra.

Concentració convocada per la UCFR, 11 març, Igualada.
Nova convocatòria el 19 de març, a Barcelona.