Tres contes encadenats. Calia deixar-los respirar una mica, però confio que si algú els llegeix ho entengui. 'De tot cor' per Càritas.
A la Dolors no li agrada donar diners, a més és gran i la pensió és minsa.
El que més té ara és temps i per això col·labora amb algunes entitats
del barri. S’acosta a la dona (força jove) i la convida a esmorzar. És
poca cosa, però a la noia li fa bé xerrar i explicar-li la seva història: està
embarassada, ja fa mesos que es va
quedar sense feina i de moment no en troba.
Els fills de la Dolors li diuen sempre que vagi amb compte; que hi ha mala
gent que s’aprofita de les persones ingènues. Però ella té bon instint i és
observadora. Només li fan por algunes bèsties i determinades bestieses que sent
cada dia; sobre els immigrants, per exemple.
La noia li dóna les gràcies per l’estona i per la xocolata que li ha
regalat la Dolors, en forma de cor. A més li ha obert algunes portes on podria
anar a demanar ajuda i fins i tot buscar una feina. No és fins al comiat que li
pregunta com es diu.
-Si tinc una nena, li posaré el seu nom!
-Dona, tria un de més alegre…
-Lola és un nom prou fort i valent per a una dona.
La Dolors somriu. No havia pensat en aquella opció. Lola li agrada, sí. S’hi
sent identificada. I descobreix que la noia també li acaba de fer un
regal.
