Tres contes encadenats. Calia deixar-los respirar una mica, però confio que si algú els llegeix ho entengui. 'De tot cor' per Càritas.
A la Dolors no li agrada donar diners, a més és gran i la pensió és minsa.
El que més té ara és temps i per això col·labora amb algunes entitats
del barri. S’acosta a la dona (força jove) i la convida a esmorzar. És
poca cosa, però a la noia li fa bé xerrar i explicar-li la seva història: està
embarassada, ja fa mesos que es va
quedar sense feina i de moment no en troba.
Els fills de la Dolors li diuen sempre que vagi amb compte; que hi ha mala
gent que s’aprofita de les persones ingènues. Però ella té bon instint i és
observadora. Només li fan por algunes bèsties i determinades bestieses que sent
cada dia; sobre els immigrants, per exemple.
La noia li dóna les gràcies per l’estona i per la xocolata que li ha
regalat la Dolors, en forma de cor. A més li ha obert algunes portes on podria
anar a demanar ajuda i fins i tot buscar una feina. No és fins al comiat que li
pregunta com es diu.
-Si tinc una nena, li posaré el seu nom!
-Dona, tria un de més alegre…
-Lola és un nom prou fort i valent per a una dona.
La Dolors somriu. No havia pensat en aquella opció. Lola li agrada, sí. S’hi
sent identificada. I descobreix que la noia també li acaba de fer un
regal.
És el primer dia de la nova. El cap fa les presentacions i li confia a ella
la tasca d’acompanyar-la i donar-li un cop demà en tot el que calgui.
Quina mandra fer de mainadera...!, pensa la Teresa.
Però la nova aprèn de pressa i fa la feina força bé. Parla poc, és amable i treballadora. Es nota que li preocupa la feina tant com a ella.
Tenia por que la recomanació del cap no fos de confiança i que no l’hagués
encertat amb la nova...
Després d’un temps, ajudar la companya és molt fàcil; ara coneix l’Elizabeth
i la seva filla Lola. Ha deixat de ser “la nova”.
-On es Jesús?
-Jesús ha marxat, rei. Tornarà per Nadal, una altra vegada.
El petit no ho entén. Encara no sap què és el Nadal, però la figureta del nen Jesús li agradava; li feia un petó cada nit abans d’anar a dormir.
-Ha marxat –repeteix, sense comprendre què vol dir el pare.
-Bé, en realitat no ha marxat. Jesús és sempre amb nosaltres.
La mare ha dit allò mirant-se al pare de la mateixa manera que el mira quan
li dóna “l’última” galeta.
El petit no ho veu clar. Encara és molt menut, pensa la mare. Però la
pregunta la fa rumiar… Recorda aquella xerrada amb el teòleg José María Vigil.
El nou paradigma post-religional. La idea de llençar l’aigua bruta i quedar-nos
amb el nen despullat i vulnerable; espiritualitat, causa i justícia.
Repassa les companyes voluntàries de Càritas. No totes són cristianes, però
comparteixen compromís i denúncia. L’essència.
El nen ha seguit la mare fins a la cuina, amb el cap cot. Recorda el regal
especial i busca en l’armari un dels cors de xocolata que ha comprat a Càritas.
La mirada del nen reviu.
-I ara t’explicaré un conte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario